Patrimoniu cultural inmaterial de la humanidá n'Europa y América del Norte
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/FlamencoTablao.jpg/300px-FlamencoTablao.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Bus%C3%B3j%C3%A1r%C3%A1s_%28Moh%C3%A1cs%29%2C_2009.jpg/300px-Bus%C3%B3j%C3%A1r%C3%A1s_%28Moh%C3%A1cs%29%2C_2009.jpg)
La Unesco propunxo un plan pa la salvaguardia del patrimoniu cultural inmaterial que resultó na Convención pa la salvaguardia del patrimoniu cultural inmaterial, roblada en 2003. La Convención entró a valir el 20 d'abril de 2006 y, a la fecha, cuenta con 143 Estaos partes.
Según esti documentu, l'heriedu cultural nun son solu monumentos y coleiciones d'oxetos. Define'l patrimoniu cultural inmaterial (PCI) como les tradiciones heredaes de los nuesos antepasaos, tales como tradiciones orales, artes escéniques, práutiques sociales, rituales y eventos festivos, conocencies y práutiques sobre la naturaleza y l'universu o les conocencies y habilidaes pa producir artesaníes tradicionales».[1]
Patrimoniu cultural inmaterial n'Europa[editar | editar la fonte]
La siguiente llista ta ordenada alfabéticamente y per l'añu en que fueron inscritos per cada país.
Albania[editar | editar la fonte]
Alemaña[editar | editar la fonte]
- 2016: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[3][4]
- 2016: La idea y la práutica d'acomuñar intereses coleutivos en cooperatives[5]
Armenia[editar | editar la fonte]
- 2008: El duduk (oboe armeniu) y la so música.[6]
- 2010: L'arte de les cruces de piedra armenies. Simbolismu y téunica d'esculpíu de les khachkars.[7]
- 2012: Interpretación de la epopeya armenia “Los temerarios de Sasún” o “David de Sasún”.[8]
- 2014: El lavash: preparación, significáu y aspeutu del pan tradicional, como espresión cultural n'Armenia.[9]
Andorra[editar | editar la fonte]
Austria[editar | editar la fonte]
- 2012: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[11][4]
- 2012: Schemenlaufen: desfile del antroxu d'Imst (Austria)[12]
- 2015: La equitación clásica y la Escuela Española d'Equitación de Viena[13]
Azerbaixán[editar | editar la fonte]
- 2008: El mugham azerbaiyano.[14]
- 2009: L'arte de los ashiqs d'Azerbaixán.[15]
- 2010: L'arte tradicional del texíu de l'alfombra azerbaixana na República d'Azerbaixán.[16]
- 2012: Arte de fabricación y práutica musical del Tar, preséu de cuerdes con mástil llargu.[17]
- 2013: Chovkan: xuegu ecuestre tradicional al llombu de caballos karabajos na República d'Azerbaixán.[18]
- 2014: L'arte de fabricación y el simbolismu tradicionales del kelaghayi, pañuelu de cabeza en seda pal tocáu de la muyer.[19]
- 2015: L'artesanía del cobre de Lahij.[20]
- 2016: El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz y Nevruz (compartíu con otros 11 países d'Asia y Europa).[21]
- 2016: La tradición cultural de fabricar y compartir el pan plano denomináu lavash, katyrma, jupka o yufka (compartíu con Irán, Kazakstán, Kirguistán y Turquía)[22]
Bélxica[editar | editar la fonte]
- 2008: El antroxu de Binche.[23]
- 2008: Xigantes y dragones procesionales de Bélxica y Francia (compartíu con Francia)[24].
- 2009: La procesión de la Santa Sangre de Bruxes.[25]
- 2010: Los Krakelingen y el Tonnekensbrand, festividaes del pan y del vinu del final del iviernu en Geraardsbergen.[26]
- 2010: Houtem Jaarmarkt, feria iverniza añal y mercáu de ganáu en Sint-Lievens-Houtem.[27]
- 2010: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[4]
- 2010: El antroxu de Alost.[28]
- 2011: Programa pa cultivar la ludodiversidad: salvaguardia de los xuegos tradicionales en Flandes.[29]
- 2011: El repertoriu del ritual de les quintes de Lovaina, ritu de camín na vida d'un home, centráu nos diez años que precieden el so cincuentenu aniversariu.[30]
- 2012: Les marches d'Ente-Sambre-et-Meuse.[31]
- 2013: La pesca del camarón a caballu en Oostduinkerke.[32]
- 2016: La tradición cultural cervecera en Bélxica[33]
Bielorrusia[editar | editar la fonte]
- 2009: El ritu de los Zares de Navidá que se celebra'l pueblu de Semezhava, asitiáu na rexón de Minsk.[34]
Bosnia y Herzegovina[editar | editar la fonte]
Bulgaria[editar | editar la fonte]
- 2008: Les Babi de Bistritsa, polifonía, dances y práutiques rituales arcaiques de la rexón de Shoplouk.[36]
- 2009: El nestinarstvo, mensaxes del pasáu: “Panagyr” de San Constantino y Santa Elena na aldega de Bulgari.[37]
- 2014: La tradición de la fabricación d'alfombres en Tchiprovski.[38]
- 2015: La Surova, fiesta popular de la rexón de Pernik.[39]
Xipre[editar | editar la fonte]
- 2009: Los encaxes de Lefkara o lefkaritika.[40]
- 2011: La improvisación poética oral (Tsiattista).[41]
- 2013: La dieta mediterránea (compartida con Croacia, España, Grecia, Italia, Marruecos y Portugal).[42]
Croacia[editar | editar la fonte]
- 2009: La procesión Za Krizen (vía crucis) na isla de Hvar.[43]
- 2009: La procesión de primavera de les Ljelje/Kraljice (reines) de Gorjani, asitiáu na rexón d'Eslavonia, al nordeste de Croacia.[44]
- 2009: Marcha de los campanilleros de la rexón de Kastav nel antroxu añal.[45]
- 2009: La fiesta de San Blas, patronu de Dubrovnik.[46]
- 2009: La fabricación tradicional de xuguetes infantiles de madera en Hrvatsko Zagorje.[47]
- 2009: La fabricación d'encaxes en Croacia.[48]
- 2009: Cantar y música a dos voces na península de Istria.[49]
- 2010: El Sinjska Alka, tornéu de caballería de Sinj.[50]
- 2010: La ellaboración del pan de especies nel norte de Croacia.[51]
- 2010: El cantar ojkanje.[52]
- 2011: La práutica del cantar y la música bećarac de Croacia oriental.[53]
- 2011: El Nijemo Kolo, danza silenciosa del interior de Dalmacia.[54]
- 2012: Klapa: cantar a delles voces de Dalmacia (Croacia meridional).[55]
- 2013: La dieta mediterránea (compartida con Xipre, España, Grecia, Italia, Marruecos y Portugal).[42]
Eslovaquia[editar | editar la fonte]
- 2008: La fujara y la so música.[56]
- 2013: La música de Terchová.[57]
- 2015: La cultura de la gaita.[58]
- 2016: El teatru de marionetes en Eslovaquia y Chequia (compartíu cola República Checa)[59]
Eslovenia[editar | editar la fonte]
- 2016: La representación de la Pasión en Škofja Loka[60]
España[editar | editar la fonte]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Process%C3%B3_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Salut_d%27Algemes%C3%AD.jpg/160px-Process%C3%B3_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Salut_d%27Algemes%C3%AD.jpg)
- 2008: La Patum de Berga.[61]
- 2008: El misteriu d'Elx.[62]
- 2009: Tribunales de regantes del Mediterraneu español: el Conseyu d'Homes Bonos y el Tribunal de les Agües de Valencia.[63]
- 2009: El xiblu gomero, llinguaxe xibláu de la isla de La Gomera.[64]
- 2010: El flamencu.[65]
- 2010: La dieta mediterránea (compartida con Xipre, Croacia, Grecia, Italia, Marruecos y Portugal).[42]
- 2010: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[4]
- 2010: El cantar de la Sibila de Mallorca.[66]
- 2010: Los “castells”.[67]
- 2011: Revitalización del saber tradicional del cal artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla).[68]
- 2011: La fiesta de «la Mare de Déu de la Salut» d'Algemesí.[69]
- 2012: La Fiesta de los patios en Córdoba.[70]
- 2015: Fiestes del fueu del solsticiu de branu nos Pirineos (compartíu con Andorra y Francia).[10]
- 2016: La fiesta de les Falles de Valencia.[71]
Estonia[editar | editar la fonte]
- 2008: Les celebraciones de los cantares y dances bálticos (compartíu con Letonia y Lituania).[72]
- 2008: L'espaciu cultural de Kihnu.[73]
- 2009: El leelo, cantar polifónico tradicional del pueblo sebe.[74]
- 2014: L'usu tradicional de la sauna de fumu en Võromaa.[75]
Francia[editar | editar la fonte]
- 2008: Xigantes y dragones procesionales de Bélxica y Francia (compartíu con Bélxica).[24]
- 2009: El trazáu tradicional na carpintería de construcción francesa.[76]
- 2009: La tapicería d'Aubusson.[77]
- 2009: El maloya.[78]
- 2009: El cantu in paghjella, cantar profano y llitúrxico tradicional de Córcega.[79]
- 2010: El gremiu, rede de tresmisión de conocencies ya identidaes por aciu la práutica d'un oficiu.[80]
- 2010: La comida gastronómica de los franceses.[81]
- 2010: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[4]
- 2010: L'arte del encaxe d'aguya d'Alençon.[82]
- 2011: La equitación tradicional francesa.[83]
- 2012: Fest-noz: xunta festiva basada na execución coleutiva de dances tradicionales de Bretaña.[84]
- 2013: Les ostensiones septenales lemosinas[85]
- 2014: El gwoka: músiques, cantares, dances y espresiones culturales representatives de la identidá guadalupeña.[86]
- 2015: Fiestes del fueu del solsticiu de branu nos Pirineos (compartíu con España y Andorra).[10]
- 2016: El antroxu de Granville[87]
Xeorxa[editar | editar la fonte]
- 2008: El cantar polifónico xeorxanu.[88]
- 2013: Antiguu métodu xeorxanu de vinificación tradicional en kvevris.[89]
- 2016: La tradición cultural viva de los trés sistemes d'escritura del alfabetu xeorxanu[90]
Grecia[editar | editar la fonte]
- 2010: La dieta mediterránea (compartida con Xipre, Croacia, España, Italia, Marruecos y Portugal).[42]
- 2014: Conocencies y práutiques del cultivu del mástique na isla de Quíos.[91]
- 2015: L'artesanía del mármol tiniota.[92]
- 2016: La “Momoeria”, celebración del Añu Nuevu n'ocho pueblos de la rexón de Kozani (Macedonia Occidental, Grecia)[93]
Hungría[editar | editar la fonte]
- 2009: Fiesta de los busós de Mohács: antroxu amazcaráu tradicional del final d'iviernu.[94]
- 2011: Métodu Táncház: un modelu húngaru pa la tresmisión del patrimoniu cultural inmaterial.[95]
- 2012: L'arte popular del bordáu de la comunidá tradicional matyó.[96]
- 2012: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[11][4]
Italia[editar | editar la fonte]
- 2008: El teatru de marionetes sicilianu Opera dei Pupi.[97]
- 2008: El Cantar a tenore, un cantar pastoral sardu.[98]
- 2010: La dieta mediterránea (compartida con Xipre, España, Grecia, Marruecos y Portugal).[42]
- 2012: El saber faer tradicional del violín de Cremona.[99]
- 2013: Procesiones d'estructures colosales llevaes a recostines.[100]
- 2014: Práutica tradicional del cultivu de la viña en vasu (“vite ad alberello”) de la comunidá de Pantelleria.[101]
- 2016: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[3][4]
- 2017: La pizza napolitana y l'arte de la so preparación.
=== Letonia
===
- 2008: Les celebraciones de los cantares y dances bálticos (compartíu con Estonia y Lituania).[72]
- 2009: L'espaciu cultural de los suiti.[102]
Lituania[editar | editar la fonte]
- 2008: Les celebraciones de los cantares y dances bálticos (compartíu con Estonia y Letonia).[72]
- 2008: La creación y el simbolismu de les cruces.[103]
- 2010: Los sutartinės, cantares lituanos a delles voces.[104]
Luxemburgu[editar | editar la fonte]
- 2010: La procesión con dances d'Echternach.[105]
Macedonia del Norte[editar | editar la fonte]
- 2013: La fiesta de los Cuarenta Santos Mártires de Štip.[106]
- 2014: La kopatchkata, danza comuñal de l'aldega de Dramtche (rexón de Pianets).[107]
- 2015: El glasoechko, cantar masculino a dos voces del baxu Polog.[108]
Moldavia[editar | editar la fonte]
- 2013: Colindat: ronda navidiega de grupos d'homes nuevos (compartida con Rumanía).[109]
- 2016: L'artesanía tradicional de tapices murales en Rumanía y la República de Moldova (compartíu con Rumanía)[110]
Portugal[editar | editar la fonte]
- 2011: El fadu, cantar popular urbanu de Portugal.[111]
- 2013: La dieta mediterránea (compartida con Xipre, Croacia, España, Grecia, Italia y Marruecos).[42]
- 2014: El cante alentejano, cantar polifónico del Alentejo (sur de Portugal).[112]
- 2015: La fabricación tradicional de llueques.[113]
- 2016: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[3][4]
- 2016: El procedimientu de fabricación de la cerámica negra de Bisalhãye.[114]
Chequia[editar | editar la fonte]
- 2008: Slovácko Verbuňk, la danza de los reclutes.[115]
- 2010: Cortexos poles cases y mázcares d'antroxu nos pueblos de la rexón de Hlinecko.[116]
- 2010: La cetrería, un patrimoniu humanu vivu (compartíu por otros 17 países d'Europa, Asia y África).[4]
- 2011: La Cabalgata de los Reis nel sureste de la República Checa. Llevar a cabu en primavera, nel contestu de les celebraciones tradicionales del Pentecostés.[117]
- 2016: El teatru de marionetes en Eslovaquia y Chequia (compartíu con Eslovaquia)[59]
Rumanía[editar | editar la fonte]
- 2008: El ritual del Căluș.[118]
- 2009: La doïna.[119]
- 2009: La cerámica artesanal de Horezu.[120]
- 2013: Colindat: ronda navidiega de grupos d'homes nuevos (compartida con Moldavia).[109]
- 2015: Les dances de rapazos en Rumanía.[109][121]
- 2016: L'artesanía tradicional de tapices murales en Rumanía y la República de Moldova (compartíu con Moldavia)[110]
Rusia[editar | editar la fonte]
- 2008: L'espaciu cultural y la cultura oral de los semeiskie.[122]
- 2008: La epopeya heroica yakuta Olonjo.[123]
Suiza[editar | editar la fonte]
Turquía[editar | editar la fonte]
- 2008: El Sema, ceremonia mevleví.[125]
- 2008: L'arte de los meddah (meddahlik).[126]
- 2009: El karagöz.[127]
- 2009: L'arte tradicional âşıklık (la juglaría).[128]
- 2010: La sohbet, xunta tradicional.[129]
- 2010: Semah, ritual de los alevi-bektaşis.[130]
- 2010: Yáğlı güreş, festival de llucha n'aceite de Kırkpınar.[131]
- 2011: La tradición ceremonial del keşkek.[132]
- 2012: La festividá de Mesir Macunu.[133]
- 2013: La cultura y tradición del café a la turca.[134]
- 2014: El ebru, arte turco de fabricación de papel xaspiáu.[135]
- 2016: El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz y Nevruz (compartíu con otros 11 países d'Asia y Europa).[21]
- 2016: La tradición cultural de fabricar y compartir el pan plano denomináu lavash, katyrma, jupka o yufka (compartíu con Azerbaixán, Irán, Kazakstán y Kirguistán)[22]
- 2016: L'artesanía tradicional de la cerámica çini[136]
Ucraína[editar | editar la fonte]
- 2013: La pintura decorativa de Petrykivka, espresión del arte popular ornamental ucranianu.[137]
- 2016: Cantares cosacos de la rexón de Dnipropetrovsk.[138]
Patrimoniu cultural inmaterial n'América del Norte[editar | editar la fonte]
Entá nun cunta con patrimoniu cultural inmaterial inscritu.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Llista Representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá
- Patrimoniu de la Humanidá n'Europa y América del Norte
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ «¿Qué ye'l patrimoniu cultural inmaterial?». Archiváu dende l'orixinal, el 29 de setiembre de 2009.
- ↑ Unesco. «La isopolifonía popular albanesa» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 El 30 de payares de 2016 amplióse esta proclamación a Alemaña, Italia, Kazakstán, Paquistán y Portugal.«patrimoniu cultural-inmaterial 5 nueves inscripciones na Llista representativa del patrimoniu cultural inmaterial». Unesco (1 d'avientu de 2016). Consultáu'l 1 d'avientu de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Unesco. «patrimoniu humanu-vivu-01209 La cetrería, un patrimoniu humanu vivu» (castellanu). Consultáu'l 1 d'avientu de 2016.
- ↑ «idea y prauticar-de-acomuñar-intereses-coleutivos-en-cooperatives-01200 La idea y la práutica d'acomuñar intereses coleutivos en cooperatives». UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «El duduk y la so música» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte de les cruces de piedra armenies. Simbolismu y téunica d'esculpíu de les khachkars» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Interpretación de la epopeya armenia “Los temerarios de Sasún” o “David de Sasún”» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «El lavash: preparación, significáu y aspeutu del pan tradicional, como espresión cultural n'Armenia» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Unesco. «fueu-del solsticiu-de-branu-en-los-pirineos-01073 EFiestas del fueu del solsticiu de branu nos Pirineos» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ 11,0 11,1 El 6 d'avientu de 2012 amplióse esta proclamación a Austria y Hungría.«Siete nuevos elementos inscritos na Llista Representativa del patrimoniu inmaterial de la UNESCO». Serviciu de prensa d'Unesco (6 d'avientu de 2012). Consultáu'l 7 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «Schemenlaufen: desfile del antroxu de Imst (Austria)» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «escuela-espanola-de-equitacion-de-viena-01106 La equitación clásica y la Escuela Española d'Equitación de Viena» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ Unesco. «El mugham azerbaiyano» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte de los ashiqs d'Azerbaixán» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte tradicional del texíu de l'alfombra azerbaixana na República d'Azerbaixán» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Arte de fabricación y práutica musical del Tar, preséu de cuerdes con mástil llargu» (castellanu). Consultáu'l 27 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «Chovkan: xuegu ecuestre tradicional al llombu de caballos karabajos na República d'Azerbaixán» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «L'arte de fabricación y el simbolismu tradicionales del kelaghayi, pañuelu de cabeza en seda pal tocáu de la muyer» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ Unesco. «cobre-de-lahij-00675 L'artesanía del cobre de Lahij» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ 21,0 21,1 Unesco. «anu nuevu-01161 Nawruz, Novruz, Nowruz, Nowruz, Nawruz, Nauryz, Nuruz, Nowruz, Navruz, Nowruz, Nevruz y Navruz (Festividá del Añu Nuevu)». Consultáu'l 1 d'avientu de 2016.
- ↑ 22,0 22,1 «pan plano-denomináu-lavash-katyrma-jupka-o-yufka-01181 La tradición cultural de fabricar y compartir el pan plano denomináu lavash, katyrma, jupka o yufka». UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 30 de payares de 2016.
- ↑ Unesco. «L'antroxu de Binche» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ 24,0 24,1 Unesco. «Xigantes y dragones procesionales de Bélxica y Francia» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La procesión de la Santa Sangre de Bruxes» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Los Krakelingen y el Tonnekensbrand, festividaes del pan y del vinu del final del iviernu en Geraardsbergen» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Houtem Jaarmarkt, feria iverniza añal y mercáu de ganáu en Sint-Lievens-Houtem» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'antroxu de Aalst» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Programa pa cultivar la ludodiversidad: salvaguardia de los xuegos tradicionales en Flandes» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El repertoriu del ritual de les quintes de Lovaina» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Les marches d'Ente-Sambre-et-Meuse» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «La pesca del camarón a caballu en Oostduinkerke» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ «La tradición cultural cervecera en Bélxica». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «El ritu de los Zares de Kalyady (Zares de Navidá)» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El bordáu de Zmijanje» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ Unesco. «Les Babi de Bistritsa, polifonía, dances y práutiques rituales arcaiques de la rexón de Shoplouk» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El nestinarstvo, mensaxes del pasáu: “Panagyr” de San Constantino y Santa Elena na aldega de Bulgari» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La tradición de la fabricación d'alfombres en Tchiprovski» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ Unesco. «La Surova, fiesta popular de la rexón de Pernik» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ Unesco. «Los encaxes de Lefkara o lefkaritika» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El duelu poéticu Tsiattista» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 Unesco. «La dieta mediterránea» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «La procesión Za Krizen (vía crucis) na islla de Hvar» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La procesión de primavera de les Ljelje/Kraljice (reines) de Gorjani» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Cola de los campanilleros de la rexón de Kastav nel antroxu añal» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fiesta de San Blas, patronu de Dubrovnik» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fabricación tradicional de xuguetes infantiles de madera en Hrvatsko Zagorje» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fabricación d'encaxes en Croacia» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Canto y música a dos voces n'escala istriana» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El Sinjska Alka, tornéu de caballería de Sinj» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La ellaboración del pan de especies nel norte de Croacia» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El cantar ojkanje» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La práutica del cantar y la música bećarac de Croacia oriental» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El Nijemo Kolo, danza silenciosa del interior de Dalmacia» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Klapa: cantar a delles voces de Dalmacia (Croacia meridional)» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fujara y la so música» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La música de Terchová» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «cultura-de-la gaita-01075 La cultura de la gaita» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ 59,0 59,1 «teatru-de-marionetes-en-eslovaquia-y-chequia-01202 El teatru de marionetes en Eslovaquia y Chequia». UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ «La representación de la Pasión en Škofja Loka». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «La Patum de Berga» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El misteriu d'Elx» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Tribunales de regantes del Mediterraneu español: el Conseyu d'Homes Bonos de la Güerta de Murcia y el Tribunal de les Agües de la Güerta de Valencia» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El xiblu gomero, llinguaxe xibláu de la islla de La Gomera (Islles Canaries)» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El flamencu» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El cantar de la Sibila de Mallorca» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Los “castells”» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Revitalización del saber tradicional del cal artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla, Andalucía)» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fiesta de «la Mare de Déu de la Salut» de Algemesí» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fiesta de los patios de Córdoba» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «fiesta-de-les falles-de-valencia-00859 La fiesta de les Falles de Valencia» (castellanu). Consultáu'l 1 d'avientu de 2016.
- ↑ 72,0 72,1 72,2 Unesco. «Les celebraciones de los cantares y dances bálticos» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'espaciu cultural de Kihnu» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El leelo, cantar polifónico tradicional del pueblo sebe» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'usu tradicional de la sauna de fumu en Võromaa» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ Unesco. «El trazáu tradicional na carpintería de construcción francesa» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La tapicería de Aubusson» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El maloya» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El cantu in paghjella, cantar profano y llitúrxico tradicional de Córcega» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El gremiu, rede de tresmisión de conocencies ya identidaes por aciu la práutica d'un oficiu» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La comida gastronómica de los franceses» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte del encaxe d'aguya de Alençon» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La equitación tradicional francesa» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Fest-noz: xunta festiva basada na execución coleutiva de dances tradicionales de Bretaña» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «Les ostensiones septenales lemosinas» (castellanu). Consultáu'l 22 de xunu de 2014.
- ↑ Unesco. «El gwoka: músiques, cantares, dances y espresiones culturales representatives de la identidá guadalupeña» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ «L'antroxu de Granville». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «El cantar polifónico xeorxanu» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Antiguu métodu xeorxanu de vinificación tradicional en kvevris» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ «trés-sistemes-de-escritura-del alfabetu xeorxanu-01205 La tradición cultural viva de los trés sistemes d'escritura del alfabetu xeorxanu». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «Conocimiento y práutiques del cultivu del mástique na islla de Quíos» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ Unesco. «L'artesanía del mármol tiniota» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ «anu nuevu-en-ocho-pueblo-de-la-region-de-kozani-macedonia-occidental-grecia-01184 La “Momoeria”, celebración del Añu Nuevu n'ocho pueblos de la rexón de Kozani (Macedonia Occidental, Grecia)». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «Fiesta de los busós de Mohács: antroxu amazcaráu tradicional del final d'iviernu» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Métodu Táncház: un modelu húngaru pa la tresmisión del patrimoniu cultural inmaterial» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte popular del bordáu de la comunidá tradicional matyó» (castellanu). Consultáu'l 27 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «El teatru de marionetes sicilianu Opera dei Pupi» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El Cantar a tenore, un cantar pastoral sardu» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El saber faer tradicional del violín de Cremona» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «Procesiones d'estructures colosales llevaes a recostines» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «Práutica tradicional del cultivu de la viña en vasu (“vite ad alberello”) de la comunidá de Pantelleria» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ Unesco. «L'espaciu cultural de los suiti» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La creación y el simbolismu de les cruces» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Los sutartinės, cantares lituanos a delles voces» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La procesión con dances de Echternach» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La fiesta de los Cuarenta Santos Mártires de Štip» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «La kopatchkata, danza comuñal de l'aldega de Dramtche (rexón de Pianets)» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ «El glasoechko, cantar masculino a dos voces del baxu Polog» (castellanu). UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 11 d'avientu de 2015.
- ↑ 109,0 109,1 109,2 Unesco. «Colindat: ronda navidiega de grupos d'homes nuevos» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ 110,0 110,1 «tapices murales-en-rumania-y-la-republica-de-moldova-01167 L'artesanía tradicional de tapices murales en Rumanía y la República de Moldova». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «El fado, cantar popular urbanu de Portugal» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El cante alentejano, cantar polifónico del Alentejo (sur de Portugal)» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ «La fabricación tradicional de llueques» (castellanu). UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ «procedimientu-de-fabricacion-de-la-ceramica-negra-de-bisalhaes-01199 El procedimientu de fabricación de la cerámica negra de Bisalhãye» (castellanu). UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «Slovácko Verbuňk, la danza de los reclutes» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Cortejo poles cases y mázcares d'antroxu nos pueblos de la rexón de Hlinecko» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La Cabalgata de los Reis nel sureste de la República Checa» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El ritual del Căluşa» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La doïna» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La cerámica artesanal de Horezu» (castellanu). Consultáu'l 27 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «dances-de-rapazos-en-rumania-01092 Les dances de rapazos en Rumanía» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2015.
- ↑ Unesco. «L'espaciu cultural y la cultura oral de los semeiskie» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La epopeya heroica yakuta Olonjo» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ «viticultores-de-vevey-01201 Fiesta de los Viticultores de Vevey». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «El Sema, ceremonia mevlevi» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte de los meddah, narradores públicos» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «El karagöz» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «L'arte tradicional âşıklık (la juglaría)» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La sohbet, xunta tradicional» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Semah, ritual de los alevi-bektaşis» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «Festival de llucha n'aceite de Kırkpınar» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La tradición ceremonial del keşkek» (castellanu). Consultáu'l 24 de xunu de 2012.
- ↑ Unesco. «La festividá de Mesir Macunu» (castellanu). Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
- ↑ Unesco. «La cultura y tradición del café a la turca» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «El ebru, arte turco de fabricación de papel xaspiáu» (castellanu). Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
- ↑ «El ebru, arte turco de fabricación de papel xaspiáu». UNESCO. Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
- ↑ Unesco. «La pintura decorativa de Petrykivka, espresión del arte popular ornamental ucranianu» (castellanu). Consultáu'l 16 d'agostu de 2014.
- ↑ Unesco. «Canto cosacos de la rexón de Dnipropetrovsk» (castellanu). Consultáu'l 7 d'avientu de 2016.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- (n'español) Llistes del Patrimoniu Inmaterial
- (n'español) Convención pa la salvaguardia del patrimoniu cultural inmaterial