Saltar al conteníu

Llingües tai

De Wikipedia
Llingües tai
Distribución xeográfica Sureste asiáticu
Países  China
Bandera de Tailandia Tailandia
 Laos
Bandera de Myanmar Birmania
 Camboya
 Vietnam
Bandera de India India
Falantes ~70 millones
Filiación xenética

Tai-kadai

  Llingües tai
Subdivisiones Tai septentrional
Tai central
Tai meridional
ISO 639-2 tai
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües tai son un subgrupu de llingües de la familia tai-kadai. Les llingües tai inclúin les llingües tai-kadai más falaes, incluyendo'l idioma tailandés, llingua oficial de Tailandia, el lao, llingua oficial de Laos, el idioma shan de Birmania y el idioma zhuang del sur de China.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Clasificación de les llingües tai suroccidentales.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'inventariu consonánticu pal proto-tai foi reconstruyíu por Li (1977) y el sistema sirvió de base pa otres revisiones posteriores, como la realizada por Pittayaporn (2009):[1]

llabial alveolar palatal velar uvular glotal
oclusiva sorda *p *t *c *k *q
sonora *b *d
glotalizada
fricativa sorda *s (*ɕ) *x *h
sonora *z (*ʑ)
nasal sorda *ʰm *ʰn *ʰɲ (*ʰŋ)
sonora *m *n
sonorante sorda *ʰw *ʰl, *ʰr
sonora *w *l, *r

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla compara delles formes léxiques cola proto-llingua reconstruyida pal tai suroccidental:

Español proto-
SO-tai
[2]
Tailandés Laosianu Lanna Isan Shan Tai Lü
*lom lom lóm lom lom lom⁴ lom
*mɯaŋ mɯaŋ mɯaŋ mɯaŋ mɯaŋ mɤŋ4 mœŋ
*?din din din din din lǐn¹ din
*vai/aɯ fai fái fai fai pʰaj⁴~fai⁴ fai
corazón *čai/aɯ hŭa tɕai hǔa cài hua tɕai hua tɕai ho1 tsaɯ1 hua tɕai
amor *rak rák hāk hag hag hak⁵ hag
*naːm náːm nȃm nam nam nam⁵ nam

Tocantes a los numberales tiénense les siguientes formes y la reconstrucción propuesta por Pittayaporn (2009):[3]

GLOSA Zuojiang-tai suroccidental Chongzuo Yongnan-
Tai septentrional
PROTO-
TAI
Sapa-Thai Tày Longzhou
Siamés Sa Pa Bảo Yên Cao Bang Shangsi Yay
(Bouyei)
Saek
'1' nɯŋB1-t nɯŋB2 nɤŋA1 -t nɤŋA1/B2 nɯŋB2 *nɯːŋB
'2' sɔːŋA1 soŋA1 tʰɔːŋA1 ɬɔŋA1 ɬoːŋA1 ɬø/ŋA1 θoŋA1 sɔːŋA1 *soːŋA
'3' saːmA1 saːmA1 tʰaːmA1 ɬaːmA1 ɬaːmA1 ɬaːmA1 θaːmA1 saːmA1 *saːm
'4' siːB1 siB1 tʰiːB1 ɬiB1 ɬiːB1 ɬoyB1 θiB1 siːB1 *siːB
'5' haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiC1 haiːC1 *haiːC
'6' hokDS1 hukDS1 sokDS1 sokDS1 hukDS1 lokDS2 rokDS1 rɔkDS1 *krokD
'7' cetDS1 citDS1 cetDS1 cetDS1 citDS1 citDS1 satDS1 cɛtDS1 *cetD
'8' pɛːtDL1 petDL1 pɛːtDL1 pɛtDL1 peːtDL1 petDL1 petDL1 peːtDL1 *peːtD
'9' kaːwC1 kawC1 kɤwC1 kawC1 kawC1 kawC1 kuC1 kuːC1 *kɤwC

Los numberales pa 3, 4, 6, 7, 8 y 9 son obviamente préstamos de llingües sinotibetanas.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Pittayawat Pittayaporn, 2009, p. 70
  2. Thai Lexicography Resources
  3. Pittayaporn, 2009, p. 358

Bibliografía[editar | editar la fonte]